En un sistema en el qual la propietat privada està reconeguda constitucionalment (art. 33 CE) i en el qual els drets de gaudi tendeixen a atribuir al titular les màximes possibilitats d'utilització sobre el seu immoble, les restriccions a les facultats dominicals s'han d'interpretar limitadament, de tal manera que el titular pot condicionar la seva propietat a l'ús que tingui per convenient, sempre que no infringeixi alguna prohibició legal, i això encara que suposi un canvi de destinació respecte de la prevista en el Títol Constitutiu [SSTS de 20 de setembre (SP/SENT/135994) i de 10 d'octubre de 2007]. Aquesta conclusió determina que la mera descripció de l'ús i destinació de l'edifici en els Estatuts o en el Títol, no suposa per si mateixa limitació de l'ús o de les facultats dominicals, doncs per a això és necessària una clàusula o regla precisa i concreta, amb obligació pels comuners del seu compliment, però la descripció de l'edifici i de les seves parts continguda en els estatuts o en el títol de propietat constitueix un element rellevant en la labor interpretativa que ha de dur-se a terme per determinar l'abast de l'aplicació a la realitat concreta d'un edifici concret en règim de Comunitat dels conceptes que la llei utilitza per fitar els elements comuns anomenats essencials [SSTS de 23 de febrer de 2006 (SP/SENT/82376), de 10 d'octubre de 2007, de 27 de novembre de 2008, etc.].

D'entrada, hem de partir del fet