Segons l'art. 553-30.1 CCCat, l'acord comunitari que introdueix estatutàriament la limitació d'arrendaments turístics afectaria també els qui haguessin votat en contra? Quin seria l'abast de la irretroactivitat d'aquest acord?

Mancant tota previsió en els estatuts sobre la destinació dels elements privatius, cada propietari podrà usar-los de la manera que tingui per convenient ("els drets de gaudi tendeixen a atribuir al titular les màximes possibilitats d'utilització", tal com indicava l'Exposició de Motius de la LPH de 1960), sense més restriccions que les institucionals enumerades a l'art. 553-40.1 CCCat: activitats contràries a la convivència normal en la Comunitat (no ho és la utilització d'un habitatge com a apartament d'ús turístic, conforme han establert les dues Sentències de Ple del TSJ de Catalunya de 19 de maig de 2016); activitats que danyin o facin perillar l'immoble; activitats prohibides expressament pels estatuts, la normativa urbanística o la llei.

Es pot limitar l'ús d'activitats turístiques en els estatuts de la Comunitat perquè l'art. 553-11.1 a) CCCat estableix la possibilitat que els estatuts poden contenir regles sobre "la destinació, l'ús i l'aprofitament dels elements privatius". Si no constava la limitació, pot establir-se expressament la prohibició en el Títol o els estatuts, conforme a l'art. 553-11.2 e) CCCat [en relació amb els art. 553-9 b), 553-10.2 c), i 553-11 a) i b)].

En tot cas, la limitació o prohibició (de destinar l'element privatiu a habitatge turístic) es pot portar a terme per disposició legal (les prohibicions legals, inclosa la