Conforme a l'art. 553-39.1 (dins del precepte "Restriccions i servituds forçoses"), "1. Els elements privatius estan subjectes, en benefici dels altres i de la comunitat, a les restriccions imprescindibles per a fer les obres de conservació i manteniment dels elements comuns i dels altres elements privatius, si no hi ha cap altra manera de fer-les o l'altra manera és desproporcionadament cara o carregosa.

(...)

4. Els titulars de les servituds han de compensar els danys i el menyscabament que causin en els elements privatius o comuns afectats".

Tal com exposen alguns dels enquestats, aquest precepte –en tant que al·ludeix a les "restriccions imprescindibles"– ha de posar-se en relació amb els arts. 545-1 ("Les restriccions al dret de propietat són les que estableixen les lleis, en interès públic o privat, o les que estableix l'autonomia de la voluntat en interès privat") i 545-3, referits a les "restriccions al dret de propietat" ("1. Les restriccions en interès privat afecten la disponibilitat i l'exercici del dret, constitueixen límits ordinaris del dret de propietat en benefici dels veïns i es regeixen pel que estableix aquest codi. 2. Les restriccions que resulten de les relacions de veïnatge i de l'existència de situacions de comunitat tenen la consideració de restriccions en interès privat").

ss="Texto_Normal">Igual que a la LPH [art. 9.1 d)], aquell primer precepte estableix una "obligació", però, a diferència d'aquella, no sanciona el seu incompliment ni estableix l'obligació de rescabalament per part de la Comunitat dels eventuals danys i perjudicis que puguin ocasionar-se, la qual cosa pot produir problemes en la seva aplicació.D'antuvi, és evident l'obligació de l'"o

Para acceder al documento completo, por favor, introduce usuario y clave