I. En aquesta resolució (TSJCat, Sala Civil i Penal, Secció 1a, 4/2019, de 24 de gener —SP/SENT/992093—), el TSJCat novament s'enfronta a la qüestió relativa a la prohibició estatutària de destinar els habitatges que formen part de la Comunitat a un ús turístic, tant pel que fa a la validesa com a la seva eficàcia, assentant i aprofundint en la doctrina elaborada en anteriors sentències, significativament la 33/2016, de 19 de maig de 2016, ponent: Sra. Alegret Burgués (SP/SENT/855708) i 74/2018, de 13 de setembre, de la mateixa ponent (SP/SENT/972550).

Una Comunitat de Propietaris exerceix contra l'actual propietari d'un dels pisos que la componen una acció de cessació de l'activitat d'ús turístic del seu habitatge, prevista a l'art. 553-40 CCCat, atès que aquesta activitat estava prohibida de forma expressa pels estatuts comunitaris i perquè era contrària a la convivència normal de la Comunitat.

L'Audiència Provincial, revocant la sentència de primera instància, estima l'acció de cessació perquè, quan el demandat va adquirir el pis, la prohibició de destinar a usos turístics els habitatges de la Comunitat de Propietaris que conforma l'immoble ja havia estat acordada per la Comunitat, que va modificar els estatuts, i constava inscrita en el Registre de la Propietat.

L'Audiència declara com a fets provats, dels quals parteix el TSJ per a resoldre el recurs de cassació, els